Respecte, igualtat, justícia, reconeixement

Vivim en un món bastant evolucionat en alguns aspectes com per exemple les noves tecnologies, però en altres coses seguim estancats com per exemple amb lleis, actituds i pensaments retrògrads.

Mai havia intentat transmetre als altres el que és per a mi el dia internacional de la dona i sincerament tinc diverses emocions que xoquen entre elles. D’una banda em sento molt orgullosa de totes nosaltres que lluitem tots els dies contra el patriarcat i d’altra banda sento un buit esquinçador al saber que una gran part de la societat continua sent cruel i despietada amb les dones.

Aquesta gran part de la societat tendeix a jutjar-nos en tot moment ja sigui per la forma en la qual decidim vestir, per la qual cosa decidim estudiar o treballar, ens jutgen i ens qüestionen per qualsevol acte que realitzem. La de vegades que ens han humiliat, extorquit en algun moment de les nostres vides i ens han dit que tendim a exagerar massa les coses, no són casos aïllats, es diu patriarcat. Els estereotips sexistes han danyat moltíssim a les persones tant que, en moltes ocasions passa de manera desapercebuda perquè es repeteixen amb tanta freqüència que s’acaben acceptant de manera natural per la societat, creant desigualtat i discriminació.

Hi ha diversos exemples que tots hem escoltat com que als homes se’ls vincula amb qualitats com pot ser la valentia, la racionalitat, l’eficàcia i la intel·ligència. Alhora, a les dones se les representa com a princeses fràgils, inestables, submises i dependents dels homes. Aquesta societat m’ha demostrat que el món sembla estar fet i adaptat només per a ells. Quan dic això penso en la limitació de l’ascens laboral de les dones i en què ells cobren un 17% més que les dones segons l’organització internacional del treball (*OIT), la gran bretxa salarial.

En el cas de la justícia, aquesta no acaba de recolzar a la dona i l’hem vist durant moltíssims anys, per desgràcia, en casos de violacions, assassinats, agressions, assetjament… la falta de lleis clares i concises per a tots aquests actes demostra una vegada més que els seus actes semblen quedar impunes. També vull fer esment a la falta de flexibilitat laboral, els acomiadaments improcedents i la dificultat d’inserir-se laboralment després de la maternitat. Em preocupa la falta de voluntat política per a aconseguir assegurar l’equitat de gènere a nivell educatiu, de justícia i laboral al nostre país.

No som aquí per a doblegar-nos, sinó per a ser lliures

Aquesta lluita la portem les dones tots els dies de l’any per a poder erradicar la violència masclista que ens oprimeix. Com és el cas de l’assetjament de carrer que no són per a res floretes, una forma més de discriminar-nos.

Al llarg de la història a les dones les hi ha titllat de bruixes per dominar la ciència i en comptes de valorar-les les hi ha cremat en fogueres, som pilars fonamentals en l’avanç de la història de la societat, però no se’ns respecta ni se’ns escolta. No som aquí per a doblegar-nos, sinó per a ser lliures.

Per a mi el dia internacional de la dona és tots els dies de l’any. Poder transmetre la lluita constant davant totes les injustícies que vivim dia a dia. Som dones empoderades que lluitem contra marea en un món patriarcal on no ens deixem eclipsar per masclistes. Nosaltres tenim llum pròpia.

Iris P. Ruiz, militant de la JSC Terrassa

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here