Respecte, igualtat, justícia, reconeixement

Vivim en un món bastant evolucionat en alguns aspectes com per exemple les noves tecnologies, però en altres coses seguim estancats com per exemple amb lleis, actituds i pensaments retrògrads.

Mai havia intentat transmetre als altres el que és per a mi el dia internacional de la dona i sincerament tinc diverses emocions que xoquen entre elles. D’una banda em sento molt orgullosa de totes nosaltres que lluitem tots els dies contra el patriarcat i d’altra banda sento un buit esquinçador al saber que una gran part de la societat continua sent cruel i despietada amb les dones.

Aquesta gran part de la societat tendeix a jutjar-nos en tot moment ja sigui per la forma en la qual decidim vestir, per la qual cosa decidim estudiar o treballar, ens jutgen i ens qüestionen per qualsevol acte que realitzem. La de vegades que ens han humiliat, extorquit en algun moment de les nostres vides i ens han dit que tendim a exagerar massa les coses, no són casos aïllats, es diu patriarcat. Els estereotips sexistes han danyat moltíssim a les persones tant que, en moltes ocasions passa de manera desapercebuda perquè es repeteixen amb tanta freqüència que s’acaben acceptant de manera natural per la societat, creant desigualtat i discriminació.

Hi ha diversos exemples que tots hem escoltat com que als homes se’ls vincula amb qualitats com pot ser la valentia, la racionalitat, l’eficàcia i la intel·ligència. Alhora, a les dones se les representa com a princeses fràgils, inestables, submises i dependents dels homes. Aquesta societat m’ha demostrat que el món sembla estar fet i adaptat només per a ells. Quan dic això penso en la limitació de l’ascens laboral de les dones i en què ells cobren un 17% més que les dones segons l’organització internacional del treball (*OIT), la gran bretxa salarial.

En el cas de la justícia, aquesta no acaba de recolzar a la dona i l’hem vist durant moltíssims anys, per desgràcia, en casos de violacions, assassinats, agressions, assetjament… la falta de lleis clares i concises per a tots aquests actes demostra una vegada més que els seus actes semblen quedar impunes. També vull fer esment a la falta de flexibilitat laboral, els acomiadaments improcedents i la dificultat d’inserir-se laboralment després de la maternitat. Em preocupa la falta de voluntat política per a aconseguir assegurar l’equitat de gènere a nivell educatiu, de justícia i laboral al nostre país.

No som aquí per a doblegar-nos, sinó per a ser lliures

Aquesta lluita la portem les dones tots els dies de l’any per a poder erradicar la violència masclista que ens oprimeix. Com és el cas de l’assetjament de carrer que no són per a res floretes, una forma més de discriminar-nos.

Al llarg de la història a les dones les hi ha titllat de bruixes per dominar la ciència i en comptes de valorar-les les hi ha cremat en fogueres, som pilars fonamentals en l’avanç de la història de la societat, però no se’ns respecta ni se’ns escolta. No som aquí per a doblegar-nos, sinó per a ser lliures.

Per a mi el dia internacional de la dona és tots els dies de l’any. Poder transmetre la lluita constant davant totes les injustícies que vivim dia a dia. Som dones empoderades que lluitem contra marea en un món patriarcal on no ens deixem eclipsar per masclistes. Nosaltres tenim llum pròpia.

Iris P. Ruiz, militant de la JSC Terrassa

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here